Sota la denominació d’Habitatges de Protecció Oficial hi ha molt diverses regulacions que fan que la situació i les condicions de venda siguin molt diferents. Caldrà veure quin és el règim aplicable per a cada cas concret.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si l’habitatge segueix sent de Protecció Oficial o ja està “desprotegit” perquè ha transcorregut el nombre d’anys que preveia el seu règim; les durades són ben diferent segons la regulació aplicable: 20 anys, 30, 50, etc… Si ha transcorregut aquest termini, l’habitatge està “desprotegit” i queda “lliure”, de manera que no hi ha cap limitació a l’hora de vendre’l.
Per aquells habitatges que segueixen afectats pe la regulació d’HPO, caldrà conèixer si es poden vendre al preu que lliurament determinin comprador o venedor o, contràriament, l’habitatge està afecte al preu màxim de venda regulat. En aquest cas, el venedor està obligat a vendre l’habitatge com a màxim al preu establert per l’administració. Val a dir que la diferència entre els preus del mercat lliure i els previstos pels Habitatges de Protecció Oficial, era molt gran durant la bombolla immobiliària; mentre ara és molt probable que el preu del mercat lliure d’habitatges sigui fins i tot inferior al preu màxim de venda establert pels HPO.
Per la resta, hem de tenir en compte diverses qüestions quan venem un Habitatge de Protecció Oficial. El comprador ha de tenir clar que l’immoble només pot tenir com a destinació ser el seu domicili habitual i permanent i que ha de prendre el compromís que l’habitatge serà ocupat en el termini màxim de tres mesos des de la seva adquisició.
Un altre tràmit ineludible, en el cas de venda d’habitatges protegits, és l’obligació de presentar el contracte de compravenda, ja sigui privat o en escriptura pública, perquè sigui visat per tal que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya constati que s’ajusta a la legalitat i que conte les clàusules que obligatòriament s’han d’incorporar en els contracte subjectes al règim de protecció oficial.
I, finalment de manera més esporàdica, s’ha de tenir en compte que hi ha habitatges que estan subjectes al règim de tempteig i retracte per part de l’administració.
Miquel Costa
Gerent-secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
El govern de la Generalitat, mitjançant el Decret Llei 5/2025 publicat el 26 de març, ha introduït diverses modificacions importants que afecten als propietaris d’immobles a Catalunya, especialment en l’àmbit fiscal. Les principals novetats fiscals per a aquest 2025 són les següents: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) S’actualitza la deducció per […]
...
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
