El Tribunal Constitucional haurà de resoldre sobre els decrets d’habitatge 17/2019 i 1/2020 ja que, segons el Partit Popular -autor del recurs-, suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets ja que tant l’Estatut de Catalunya com la Constitució espanyola, estableixen que un dret fonamental com el de la propietat privada mai pot ser alterat a través d’un decret llei.
L’al·legació se centra en els conceptes més polèmics d’aquests decrets, com el d’expropiació forçosa, el de gran tenidor d’habitatge i el d’habitatge buit, que segons els recurrents, són clarament inconstitucionals i suposen una indefensió del propietari enfront de les possibles ocupacions.
La formació política també considera que els decrets són contraris a les famílies que esperen un habitatge social, i les que decideixen invertir i estalviar a través de l’habitatge o que decideixen convertir l’habitatge en el seu projecte empresarial sense que per això hagin de ser qualificats d’especuladors.
Cal tenir en compte que poc després de l’aprovació dels decrets d’habitatge, una altra formació política, en aquest cas Ciutadans, va portar el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va resoldre que hi havia aspectes del decret que eren inconstitucionals, malgrat que el seu dictamen no és vinculant. El Consell ja posava en qüestió la definició d'”habitatge buit”, que considera que la nova definició que recull l’article 3 del decret llei del Govern vulnera dos articles de la Constitució que protegeixen el dret dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats.
El Govern va aprovar el decret el mes de març de 2019, però al desembre del mateix any va aprovar una modificació per aconseguir els suports necessaris per tirar-lo endavant al Parlament. Un dels canvis importants que va incorporar el text és que els bancs i els fons d’inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb “les famílies a qui se’ls acabi el contracte de lloguer”, les que “es trobin afectades per processos de desnonament” o bé les que estiguin “ocupant un habitatge” sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d’entrada en vigor de la llei i que estiguin en situació de vulnerabilitat.
El passat dia 3 d’abril de 2025 va entrar en vigor La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia i els judicis ràpids contra els ocupants d’habitatges. Aquesta llei modifica, entre altres qüestions, molta part de la legislació processal. En concret, modifica el procediment d’instrucció […]
...
Durant l’any 2024, el preu dels lloguers a les comarques gironines va disminuir, coincidint amb l’aplicació de la regulació dels preus del lloguer. La regulació també va portar a una forta disminució dels nous contractes de lloguer registrats: a Olot el descens va ser d’un 18% en un any. Per altra banda, es van desplomar […]
...
El primer pas és saber com fer la valoració d’una propietat en 5 passos. Si estàs pensant en posar a la venda el teu immoble, primer cal saber per quin preu el podràs posar al mercat i hauràs de diferenciar entre el preu de sortida i el preu final de venda, ja que molt probablement […]
...
El govern de la Generalitat, mitjançant el Decret Llei 5/2025 publicat el 26 de març, ha introduït diverses modificacions importants que afecten als propietaris d’immobles a Catalunya, especialment en l’àmbit fiscal. Les principals novetats fiscals per a aquest 2025 són les següents: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) S’actualitza la deducció per […]
...
