El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat suport als afectats que van assumir les despeses hipotecàries després de signar el contracte de préstec amb el banc.
Tot i això, amb els anys, ha anat sorgint el dubte entre demandants i demandats:
Doncs ho respon la nova sentència publicada pel TJUE aquest 25 de gener del 2024. Aquesta sentència conclou que els tribunals espanyols van infringir el Dret europeu en acotar a deu anys el termini de prescripció a partir del pagament de les despeses hipotecàries, sense tenir en compte si l’usuari era coneixedor dels seus drets o disposava de prou temps per recórrer.
A partir d’ara, el rellotge comença a córrer una vegada el consumidor coneix els seus drets i disposa de temps material suficient per poder presentar un recurs, sense establir-hi una data concreta d’expiració del termini legal.
Els magistrats han examinat un cas que va arribar fins a l’Audiència Provincial de Barcelona. Allà, els jutges han estat revisant els recursos de tres bancs que es van negar a restituir les quantitats reclamades pels seus clients al·legant que havia expirat el termini legal de deu anys previst al Codi Civil català per exigir els diners. Aquest argument va ser avalat en segona instància, forçant el recurs dels usuaris afectats. No obstant això, el TJUE ha dictat sentència instant a la justícia espanyola a ampliar aquest termini, però sense fixar una data concreta. D’aquesta manera, rebutja que els casos prescriguin al cap de deu anys d’haver abonat les despeses si els clients no van ser informats degudament dels seus drets.
En definitiva, a partir d’aquesta sentència del TJUE , només es pot defensar que l’afectat coneix l’abusivitat de la seva clàusula quan el banc acrediti el coneixement que l’afectat tenia constància de la seva abusivitat o quan l’afectat obté la sentència ferma que ha declarat l’abusivitat. Són aquests fets, i no altres, els que fan córrer els terminis, que no poden computar a partir del pagament de les factures, com defensava abans l’Audiència Provincial de Barcelona.
Després de la darrera sentència del Tribunal Suprem, els consumidors poden recuperar el 100% de les despeses de gestoria, taxació i registre i el 50% de les despeses de notaria. A això, cal sumar-hi els interessos legals.
Segons l’Associació d’Usuaris Financers hi ha uns vuit milions d’afectats per aquesta clàusula i la quantia mitjana a recuperar és de 1.500€.
La primera cosa que cal fer és reunir totes les factures abonades o justificants de pagaments efectuats durant la formalització del contracte. També cal aportar còpia de l’escriptura de préstec hipotecari o de compravenda amb subrogació, si escau.
Per presentar la reclamació podeu acudir en primera instància al servei d’atenció al client del mateix banc. A Internet trobareu diferents models d’escrit de reclamació de les despeses hipotecàries.
Si el banc rebutja la sol·licitud o no respon oferint cap negociació en un termini de dos mesos, es pot anar als tribunals o elevar la queixa al Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya. Per això és important que quedi constància que hem fet aquest primer pas, de manera que si ho hem fet presencialment a una de les oficines de l’entitat, cal demanar una còpia segellada de la sol·licitud. Aquest primer tràmit es pot fer també per correu electrònic o a través del web del mateix banc si aquest té habilitada aquesta opció.
Un cop fet aquest primer pas, la resolució del Banc d’Espanya ens arribarà en un termini de quatre mesos. No és vinculant, però sí que ens servirà per insistir davant de la nostra entitat. Si aquesta continua sense atendre la nostra reclamació, la rebutja al·legant que no és procedent o que estem fora de termini o, fins i tot, si ens exigeix més documentació o que reescrivim la reclamació, el següent pas és acudir al jutjat especialitzat en clàusules hipotecàries abusives que ens correspongui.
En tràmit un projecte de Reial decret per regular els lloguers de curta durada que es comercialitzen per les plataformes informàtiques. Hi ha determinades forces polítiques que estan obsessionades a fer desaparèixer els contractes de lloguer de temporada. En aquest sentit, recordem el següent: cap de les lleis que han cercat la regulació dels lloguers […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona et convida a visitar l’exposició “Fires’24”, una mostra col·lectiva dels socis de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Girona. Aquesta exposició es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, del 6 al 22 de novembre i estarà oberta al públic de dilluns a […]
...
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat parcialment la llei catalana sobre l’habitatge de 2022, ja que han declarat inconstitucionals alguns dels articles d’aquesta llei, els quals obligaven als grans tenidors d’oferir un lloguer social a les famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica abans de poder interposar determinades demandes judicials. El TC ha considerat que aquesta norma envaeix […]
...
A Girona el preu del lloguer és de 781€, a Figueres 545€, a Olot 520€ i a la zona de la costa 744€. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe del segon trimestre del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades. L’informe ha evidenciat […]
...