Els visats d’obra es van enfonsar un 25% al novembre, mentre que la inversió va passar de créixer el 4% a inicis de 2019, a tancar amb una caiguda del 3,5%
El sector constructor va viure el 2018 un any d’eufòria, però les bones dades s’han anat desinflant progressivament a mesura que avançava el 2019, fins al punt de tancar en tendència negativa, davant la incapacitat de repetir per segon exercici consecutiu les xifres excepcionals aconseguides un any abans, el millor des que va començar la recuperació del sector el 2015. Una evolució que sembla patir la desacceleració de l’economia espanyola, però sobretot, l’esgotament del cicle alcista immobiliari, que ha fet repuntar amb força i en molt poc temps els preus, i que ha restat capacitat de compra d’habitatge.
El 2019, la inversió residencial pràcticament es va estancar, mentre que l’aportació al PIB del sector constructor es va reduir a la meitat respecte a 2018. Els projectes de nova edificació han caigut amb força diversos mesos i, a falta de les dades de tancament de any, sembla que tot just repuntaran un 5% respecte el 2018, enfront de les alces de més del 25% dels últims tres anys. Les ocupacions en el sector també es van ressentir i van tancar l’any amb caigudes.
Tot això en un context de marcat alentiment, en què l’economia ha passat de créixer el 2,4% el 2018 al 2% el 2019, i en el qual les vendes de cases han caigut un 3,6% en l’acumulat fins novembre, després de quatre anys consecutius de fortes alces de preus que han erosionat la capacitat de col·locar producte i esgotat molt ràpid el cicle.
Segons les dades de Comptabilitat Nacional publicats recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la inversió en habitatge a Espanya es va frenar en sec el 2019, ja que amb prou feines va pujar un 0,8%, després del fort increment de l’6,6% registrat en 2018. L’últim trimestre va acabar en números vermells, amb una caiguda de la inversió en el sector residencial del 3,5% respecte al mateix període de l’any anterior. La disminució de la inversió es va aprofundir a mesura que avançava el 2019: va deixar de créixer en el segon trimestre respecte a l’anterior, es va reduir en el tercer (-0,3%) i es va contraure encara més en el quart (-3,5%).
Això també ha provocat que l’aportació de la construcció al PIB s’hagi reduït pràcticament a la meitat, del 5,7% de 2018 al 2,9% registrat el 2019, segons les dades de comptabilitat nacional. Si bé en el primer trimestre del 2019 aquesta branca d’activitat creixia al 6%, el seu vigor es va reduir progressivament al llarg de l’any fins a contraure’s en l’últim trimestre un 0,7%.
La moderació que travessa el sector també s’evidencia en el nombre de nous projectes d’habitatges. Les dades recents de l’Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana mostren que els visats d’obra nova es van desplomar un 25,5% al novembre respecte a el mateix mes 2018, el descens més gran en cinc anys, i el cinquè mes no consecutiu de caigudes interanuals el 2019.
A falta de les dades de tancament d’any, tot sembla indicar que el 2019 s’hauran iniciat de prop de 105.000 cases, molt lluny de les 150.000 que els promotors estimaven com a xifra de “velocitat de creuer” i a certa distància també de les previsions fetes per Servihabitat a finals d’any, que preveia arribar a les 125.000. El nombre de projectes es quedaria així molt a prop dels registrats el 2018 (100.733), el que suposaria un augment anual inferior a el 5%, enfront dels forts repunts propers a l’25% entre 2016 i 2018, si bé és cert que en aquests casos es partia de xifres absolutes més baixes.
La contracció de l’edificació també ha fet efecte en la mà d’obra. Així ho mostren les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que revelen que en l’últim trimestre del 2019 la construcció -exclosa la d’enginyeria civil- va donar feina a 1.174.000 d’ocupats, un 0,4% menys que el mateix període de 2018.
Font: Cinco Días
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat parcialment la llei catalana sobre l’habitatge de 2022, ja que han declarat inconstitucionals alguns dels articles d’aquesta llei, els quals obligaven als grans tenidors d’oferir un lloguer social a les famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica abans de poder interposar determinades demandes judicials. El TC ha considerat que aquesta norma envaeix […]
...
A Girona el preu del lloguer és de 781€, a Figueres 545€, a Olot 520€ i a la zona de la costa 744€. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe del segon trimestre del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades. L’informe ha evidenciat […]
...
Aquest dijous 10 d’octubre entra en vigor la segona delimitació de municipis als quals li són aplicables les limitacions en els preus dels lloguers d’habitatge habitual. Aquests 31 municipis se sumen als 16 que ja havien estat declarats municipis en Zones Tensionades prèviament. En total són 47 els municipis de les comarques gironines en què […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona et convida a visitar l’exposició sobre Manel Roqueta, nomenat secretari d’aquesta Cambra el gener de 1928, i que durant l’any 1929 va gestionar i obtenir, a Madrid, la compra de la casa que ara acull aquesta exposició, a la seu de la Cambra ubicada al Carrer Ciutadans, 12, […]
...