Durant les darreres setmanes hem anat publicant les novetats que inclou el “Plan Estatal de Vivienda 2018-2021”. Avui n’abordarem el penúltim capítol, el dedicat als ajuts per a la rehabilitació. Recordar que el pla presentat pel Ministeri de Foment l’estan debatent a les diferents comunitats autònomes. El projecte preveu un ampli ventall d’ajudes i de mesures que haurien de permetre aportar solucions que ajudin a resoldre els problemes que a molts ciutadans els comporta l’accés a l’habitatge.
Sense ànim d’entrar en el detall dels requeriments que per aquest tipus d’ajuts es demanen, cal esmentar que en matèria de rehabilitació d’habitatges aquest nou pla segueix les directrius de l’anterior i focalitza els ajuts a la rehabilitació en tres aspectes: la millora de l’eficiència energètica; l’accessibilitat i les obres de conservació dels immobles. Els requisits són similars als programes de rehabilitació vigents, per bé que s’hi ha introduït alguna millora.
Algunes novetats que paga la pena destacar són les següents: podran accedir als ajuts a la rehabilitació actuacions que es facin en habitatges unifamiliars i d’altres que es facin en habitatges d’edificis plurifamiliars, als quals es considerarà individualment. Pel que fa a la quantia dels ajuts s’incrementen els imports màxims establerts per habitatge fins els 6.000€ (2.000€ si només es fan obres de conservació ); també s’incrementa el percentatge de subvenció respecte de la inversió fins al 40 %, percentatge que arriba fins al 75% per a persones amb mobilitat reduïda i per a majors de 65 anys i per a persones amb ingressos per sota de tres vegades l’IPREM.
S’amplia molt significativament el nombre d’immobles que podran accedir a aquests ajuts. Fins ara tots els programes de rehabilitació requerien que l’edifici tingues una antiguitat superior als 36 anys; en canvi, ara també hi podran optar tots aquells immobles finalitzats abans del 1996, per tant amb més de 21 anys d’antiguitat.
Tot i que es manté com a requisit per optar als ajuts el fet que el 70 % de l’edifici estigui destinat a ús residencial (habitatges), s’ha flexibilitat l’altre requisit referent a la consideració d’habitatge habitual, que passa del 70 al 50 %.
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
Els Magistrats de l’Audiència Provincial de Girona han manifestat i unificat criteris per abordar aquestes ocupacions per la via penal. Les ocupacions il·legals d’habitatges fa temps que són un problema greu per als propietaris, ja que els procediments oficials per fer-hi front són molt lents i, a més, la policia es troba amb moltes limitacions […]
...