La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”, elaborat pels economistes Miquel Morell i Agustí Jover, i per Nil Ragàs, llicenciat en ADE, sota la coordinació del director de la Càtedra, el professor Josep Maria Raya. L’interès generat per aquest document ens ha portat a la Cambra de la Propietat Urbana de Girona a promoure’n la difusió entre els nostres associats.
Des de 1978, l’Estat ha anat aprovant successius Planes Estatales de Vivienda (PEV) en els quals ha definit diferents línies d’ajut i recursos pressupostaris amb l’objectiu de propiciar les condicions econòmiques i financeres idònies que permetin produir i aportar HPO al mercat. Els successius PEV han anat fent possible la producció d’HPO. Pel que fa a les qualificacions provisionals (concepte assimilable a habitatges iniciats) d’HPO a Catalunya, acollits als Planes Estatales de Vivienda y Planes Autonómicos, entre els anys 2004 i 201, es van registrar una mitjana anual de 6.194 qualificacions provisionals mentre que, entre 2013 i 2023, la mitjana anual ha estat de 1.569 HPO.
Per tant, el problema de l’habitatge que tenim a 2025 no és un fet conjuntural, sinó que fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous HPO.
A partir de 2013, la Generalitat de Catalunya fa un sobreesforç de destinar recursos pressupostaris a la promoció d’HPO que té com a resultat un augment dels HPO acollits als plans autonòmics que queden però molt lluny de compensar els HPO que fins aleshores s’havien finançat amb càrrec als PEV.
L’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total d’obligacions reconegudes. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.
El dèficit d’HPO generat entre 2013 i 2023 a Catalunya afegit a les necessitats futures d’HPO pels propers 15 anys es quantifica en 20.866 nous HPO/any (aproximadament 18 vegades més del que venim produint), requereix replantejar-se de cap a peus les polítiques d’habitatge que s’han executat en el darrer decenni.
Durant el període 2013-2023, el 34% dels 13.320 HPO han estat promoguts per l’INCASOL i altres promotors públics, mentre que el 66% restant ha estat promogut per promotors privats (amb o sense ànim de lucre). Així doncs, la col·laboració publico-privada és clau per a incrementar la construcció d’habitatge protegit a Catalunya
Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO).
La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys”.
D’aquest document s’extrauen diverses conclusions com que l’esforç pressupostari que, a nivell agregat de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han destinat a les polítiques d’habitatge entre 2013 i 2023, representa, de mitjana, el 0,29% del total. Això evidencia que els poders públics no consideren l’habitatge com un servei bàsic i de primera necessitat de la ciutadania.
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
Els Magistrats de l’Audiència Provincial de Girona han manifestat i unificat criteris per abordar aquestes ocupacions per la via penal. Les ocupacions il·legals d’habitatges fa temps que són un problema greu per als propietaris, ja que els procediments oficials per fer-hi front són molt lents i, a més, la policia es troba amb moltes limitacions […]
...
