Aquesta nul·litat afecta també a les liquidacions fermes, quan en la transmissió per la qual es va girar la liquidació no va existir increment de valor dels terrenys i, per tant, es va pagar per un guany que realment no es va produir. Amb això, l’Alt Tribunal modifica la seva jurisprudència prèvia i fixa criteri en una qüestió que ha estat resolta de forma dispar als diferents jutjats i tribunals contenciosos administratius.
La sentència del Tribunal Constitucional núm. 59/2017, d’11 de maig, va declarar inconstitucionals certes normes de la regulació d’aquest impost, sempre que en la transmissió gravada no s’hagués produït un increment del valor dels terrenys. Tot i això, fins ara, la doctrina jurisprudencial havia estat considerant que aquesta declaració d’inconstitucionalitat, pels termes parcials i condicionats en què es va realitzar, no podia afectar els actes de liquidació ferms i consentits.
Per mitjà d’aquesta nova sentència, el Tribunal Suprem revisa la seva jurisprudència anterior, establerta en diverses sentències de maig de 2020. Conclou que, com que no existeix cap limitació d’efectes en la declaració d’inconstitucionalitat que va fer la sentència del Tribunal Constitucional abans esmentada, les liquidacions fermes per plusvàlua que van pagar els contribuents en aquests casos, en què no va existir cap increment de valor dels terrenys, són nul·les de ple dret, i que la regla general que imposa la Constitució per a aquests casos és limitar al màxim possible els efectes de la llei inconstitucional.
Considera que l’aplicació de la norma inconstitucional ha imposat, en aquests casos, una càrrega tributària sense que hi hagi hagut cap increment de valor ni riquesa que es pugui sotmetre a tributació. Això suposaria una vulneració del principi de capacitat econòmica i de prohibició de “confiscatorietat” que garanteix l’article 31.1 de la Constitució espanyola.
El Tribunal Suprem sosté que l’article 217.1.g) de la Llei General Tributària sí que permet la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions fermes en casos d’inexistència d’increment de valor dels terrenys. Raona que, encara que la redacció d’aquesta norma no és explícita a acollir aquests casos com a supòsits de nul·litat de ple dret, la mateixa Constitució i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional permeten qualificar de nul·les aquestes liquidacions, i que aquest conjunt de normes constitucionals habiliten per a acudir a la revisió d’ofici i sol·licitar dels ajuntaments la devolució de l’import pagat per aquestes liquidacions, amb els interessos corresponents.
Es pot reclamar la devolució de l’impost pagat, però s’hauran d’aportar les proves que acreditin aquesta circumstància (en principi, en aplicació del mateix criteri del Tribunal Suprem, n’hi hauria prou amb les escriptures d’adquisició i de transmissió).
Si bé el procediment de revisió d’aquestes liquidacions no està subjecte a prescripció, el Tribunal Suprem deixa anar que “deberá ponderarse el tiempo transcurrido desde que se produjo el ingreso de la cantidad liquidada por el acto nulo de pleno derecho hasta que se insta la revisión”; això sens dubte constitueix un avís que podrien rebutjar-se sol·licituds de revisió de més de quatre (4) anys, com ha fet el TS en algun altre cas, si bé la regla general és la de la imprescriptibilitat de l’acció de nul·litat.
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
Els Magistrats de l’Audiència Provincial de Girona han manifestat i unificat criteris per abordar aquestes ocupacions per la via penal. Les ocupacions il·legals d’habitatges fa temps que són un problema greu per als propietaris, ja que els procediments oficials per fer-hi front són molt lents i, a més, la policia es troba amb moltes limitacions […]
...