No són pocs els casos encara en què un propietari, quan es planteja vendre la seva propietat, demana una nota simple al registre i, per sorpresa seva, es troba que apareix que la seva propietat està gravada amb un cens emfitèutic.
El cens emfitèutic (o emfiteusi) consisteix en una figura jurídica que va tenir una considerable incidència econòmica i social a Catalunya, i no només en l’àmbit agrari sinó també en el món urbà, i Girona no va ser una excepció. En un temps e n què no existia el que avui dia coneixem com finançament o préstecs hipotecaris, la figura de cens emfitèutic era una figura utilitzada per obtenir el referit finançament. Per mitjà del cens emfitèutic, una persona (censualista) cedia a l’altra (censatari o emfiteuta), uns terrenys, en general erms, a perpetuïtat o per un llarg termini, a canvi del pagament d’una pensió, que acostumava a ser anual, amb el compromís de l’emfiteuta de millorar-los i obtenir-ne el millor i màxim aprofitament.
D’aquesta forma, i a grans trets, es va finançar la construcció de moltes edificacions que ara coneixem com per exemple l’Eixample, ubicació que fins llavors estava totalment lliure de construccions. Si bé en els seus orígens, el censualista de les terres no es desprenia de la seva propietat, donant lloc a una mena de domini dividit de la terra, on el censualista era el titular de l’anomenat “domini directe” i el censatari o emfiteuta el del “domini útil”, que venia a ser una barreja de facultats d’ús i gaudi a cavall entre les de l’usufructuari i el llogater d’un immoble, amb els anys i l’aprovació de la Llei de 31 de desembre de 1945, es va configurar l’emfiteuta com el veritable propietari de la finca, amb la natural conseqüència d’atribuir al censualista un dret real amb les facultats de cobrar la pensió, percebre lluïsme (quantitat que té dret a exigir el censualista per cada transmissió de la finca per part de l’emfiteuta), i el dret de fadiga (dret del censualista de quedar-se la finca emfitèutica pel mateix preu amb preferència a qualsevol tercer).
Amb el pas del temps, el cens emfitèutic va anar perdent importància i pràcticament quedant en desús la seva constitució en l’actualitat. No obstant això, com dèiem a l’inici de l’article, encara hi ha moltes finques que es troben gravades amb un cens emfitèutic, i la principal qüestió pràctica que es planteja avui dia és la de la seva possible supressió o extinció, el que tècnicament coneixem com la seva redempció.
A partir de la Llei de 31 de desembre de 1945, es va establir el principi que eren redimibles totes les emfiteusis catalanes, a voluntat de l’emfiteuta, i es van establir unes regles per valorar els drets redimibles i determinar l’import de redempció.
Posteriorment, amb l’aprovació de la Llei 6/1990 de 16 de març de 1990, el legislador català va determinar i aclarir l’import de redempció dels censos. El principal criteri de redempció dels censos emfitèutics o amb domini era haver d’abonar al censualista (per l’extinció dels drets de lluïsme, fadiga i altres inherents al domini) la suma equivalent a un lluïsme, més una altra 1/40 ava part d’un altre lluïsme per cada any que hagués transcorregut des de l’última transmissió onerosa de l’immoble en qüestió, sense que en cap cas l’import hagués de superar l’equivalent a dos lluïsmes. El lluïsme tenia una participació diferent segons els territoris, habitualment un 2% del valor de mercat de l’immoble, tret que en el títol de constitució s’hagués establert un altre percentatge. Per tant, redimir un cens emfitèutic d’un immoble podia suposar perfectament, després de la Llei de Censos de 1990, haver d’abonar al censualista un import equivalent al 4% (els dos lluïsmes a raó d’un 2% cadascun) del valor de mercat de la finca gravada.
L’any 2006, amb l’aprovació del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, es va disminuir lleugerament el cost econòmic per redimir els censos emfitèutics, en introduir la norma que el preu de la finca, a efectes de redempció, si no hi havia acord entre el censualista i el censatari, seria el valor cadastral de la finca en aquell moment.
Amb tot, aquesta darrera modificació no va aconseguir la finalitat buscada de facilitar la redempció dels censos perquè continuava quedant sense resoldre, a la pràctica ,el problema per a l’extinció d’aquesta càrrega en el Registre de la Propietat, que era la necessitat de l’atorgament d’escriptura pública de redempció per part del censualista (amb els problemes per a localitzar-lo, que anés a signar l’escriptura al notari, etc.). Són aquests problemes pràctics els que ara pretén resoldre la modificació normativa introduïda per la Llei 3/2023, de 16 de març, facilitant la redempció/extinció dels censos emfitèutics (no dels vitalicis).
Al DOGC del dia 17 de març de 2023 es va publicar la Llei 3/2023, de 16 de març, que en el seu art. 93 modifica la Llei 5/2006, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, introduint una Disposició Transitòria (la 22ª), en què es recullen es preveu que tots els censos, siguin de la classe que siguin, excepte els vitalicis, constituïts d’acord amb la legislació anterior a la Llei 6/1990, dels quals s’hagi acreditat la vigència, poden ser extingits pel censatari mitjançant la redempció, siguin quines siguin les condicions pactades en el títol de constitució, i n’estableix les noves normes de redempció:
Aquesta reforma legal facilita la redempció, ja que el censatari queda facultat per atorgar unilateralment l’escriptura de redempció, consignant a la notaria a disposició del censalista un 2% del valor cadastral de l’immoble.
Com sempre, recordeu que els serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat estan a disposició dels socis per a resoldre els dubtes i/o, si s’escau, fer les gestions que siguin procedents per aconseguir la redempció o cancel·lació dels censos de les vostres finques.
El govern de la Generalitat, mitjançant el Decret Llei 5/2025 publicat el 26 de març, ha introduït diverses modificacions importants que afecten als propietaris d’immobles a Catalunya, especialment en l’àmbit fiscal. Les principals novetats fiscals per a aquest 2025 són les següents: Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) S’actualitza la deducció per […]
...
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...