La sentència del TJUE sobre l’IRPH deixa poques coses clares

La Justícia espanyola vol que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) concreti algunes de les conclusions recollides en la seva sentència emesa el passat 3 de març relativa a l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), en considerar que va ser “insuficient” i que continua suscitant dubtes d’interpretació.

El magistrat del jutjat de primera instància número 38 de Barcelona, Francisco González de Audicana, qui va formular a Luxemburg la qüestió prejudicial sobre IRPH, vol repreguntar al TJUE en relació a la interpretació de l’abast del control de transparència i de les seves conseqüències si resulta que la informació al consumidor va ser insuficient.

“Una vegada rebuda i analitzada la sentència del TJUE, s’entén pel jutjador que la informació oferta no és suficient per a resoldre l’assumpte (…), per la qual cosa reconsidero el sotmetiment de noves peticions concretes“, segons recull la provisió dictada pel magistrat.

González de Audicana considera que la sentència del Tribunal Europeu no acaba d’aclarir els dubtes, sobretot perquè després de fer-se pública s’han dictat diverses sentències que anul·len l’índex en primera instància, però en canvi altres que el consideren vàlid dictades per les Audiències Provincials.

Sentències a favor del client en primera instància

Efectivament, la majoria dels Jutjats de 1a. Instància s’estan pronunciant a favor dels consumidors. La primera sentència la va signar la magistrada Begoña Mosacar a Burgos contra CaixaBank, només un dia després que el TJUE es pronunciés. Cinc dies més tard, la jutgessa Laura Bueso de Lleida donava sortida a dues decisions sobre IRPH, en les quals també tombava la seva validesa. En aquest cas, es referia a dos contractes hipotecaris signats amb CaixaBank i Banc Popular (ara Banc Santander).

Les jutgesses María Teresa Martínez a Oriola i María José Ruibal a Cornellà de Llobregat van fer el mateix els dies 13 i 16 de març contra Banc Popular (ara Banc Santander) i BBVA.

El mes d’abril, ja instal·lades en l’estat d’alarma però tramitades a través dels canals telemàtics de la Justícia, les magistrades Ángela Sanz de Guadalajara, Eva Martínez d’Orense, Margarita Isabel Poveda de Palma i Tania Rodríguez de Vigo van declarar nul l’IRPH. Les seves sentències es van dictar contra BBVA, Abanca, CaixaBank i Banc Santander.

Sentència de la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona a favor de la banca.

No obstant això, el passat 24 d’abril la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona dictà sentència que va desestimar el recurs d’apel·lació que un client va interposar contra una sentència que va determinar la validesa de IRPH inclosa en un contracte signat amb Caixa d’Estalvis de Sabadell (ara BBVA). En definitiva, l’Audiència de Barcelona ens diu que l’IRPH és vàlid i que no s’ha d’anul·lar.

Veiem doncs una clara contradicció entre les sentències de primera instància i la dictada per l’Audiència de Barcelona. Sembla que la sentència tan esperada de 3 de març de 2020 del TJUE no hagi deixat les coses clares, però la clau està en què les sentències que dicta el TJUE afecten a tots els tribunals d’Espanya, inclòs el Tribunal Suprem. Per tant, qualsevol decisió sobre l’IRPH s’ha de regir per la doctrina del TJUE.

És fàcil preveure que es recorri la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona davant el Tribunal Suprem. Per tant, en qüestió de pocs mesos el Tribunal Suprem dictarà sentència. Com hem vist, innombrables jutjats espanyols estan donant la nul·litat de l’IRPH i la devolució de les quantitats pagades indegudament. El nostre consell es presentar reclamació al banc i esperar que, en pocs mesos, el Tribunal Suprem dicti sentència sobre aquesta qüestió.

També és d’agraïr la “valentia” del magistrat González de Audicana en demanar un aclariment al TJUE. També per aquesta via es pot desencallar el dubte de si l’IRPH pot considerar-se abusiu o no transparent, qüestió de gran trascendència doncs estan en joc entre 3.000 i 44.000 milions d’euros.

Com puc reclamar?

Vostè pot reclamar que s’anul·li la seva clàusula IRPH, que el banc la deixi d’aplicar, i la substitueixi per l’euribor, la qual cosa reduiria la seva quota hipotecària en beneficiar-se de l’euríbor, un índex més baix. A més, pot reclamar que li retornin les quantitats pagades de més durant el temps que s’hagi aplicat aquesta clàusula.

Per reclamar l’anul·lació de la clàusula IRPH de la seva hipoteca, ha de recopilar la informació documental següent:

• Còpia de l’escriptura de la hipoteca.

• Còpia de l’últim rebut de la hipoteca.

• Altres documents que es van obtenir o lliurar en contractar la hipoteca (prospectes, correus, oferta vinculant…), així com cartes de reclamació que, en el seu cas, hagi enviat al banc i cartes de resposta d’aquest.

Si és soci de la Cambra i no ha fet la reclamació per la clàusula IRPH, pot concertar visita amb els nostres serveis jurídics, trucant al telèfon 972 200 616 o a través del nostre web, per tal de fer els tràmits necessaris o per a qualsevol dubte que pugui tenir respecte a això.