L’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) duta a terme per Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, va descartar finalment la limitació dels preus del lloguer per part d’Ajuntaments i Comunitats Autònomes, així com els incentius fiscals als qui lloguin a preus assequibles. Tampoc no va contemplar la bonificació del 80% de l’IBI per al lloguer d’habitatge habitual la renda del qual fos inferior a la determinada per l’índex de referència del preu del lloguer d’habitatge. Tot i que era el que estava previst, aquesta mesura finalment no va ser aprovada.
Aquest Reial decret llei que va entrar en vigor el 6 de març de 2019, preveu l’elaboració d’un índex de preus del lloguer en un termini de 8 mesos. El seu objectiu, segons aquesta norma, era traslladar al mercat major transparència i informació de lloguer i servir de suport a les Comunitats Autònomes que vulguin implementar polítiques d’índole fiscal. Ha de comptar amb informació de tots els estaments: Agència Tributària, registradors, notaris, fiances registrades, portals immobiliaris, tindrà una temporalitat anual i detallarà els preus per ciutats, districtes i barris.
No obstant això, aquest índex de preus del lloguer, la publicació del qual està prevista finalment per a aquest mes de març, servirà com a punt de partida per a donar llum verda al mecanisme que permetrà als governs regionals i ajuntaments limitar els preus del lloguer en províncies com Madrid, Barcelona i Balears, on els lloguers han pujat de forma desorbitada en els últims anys.
Segons fonts del Ministeri de Transport i Agenda Urbana, l’opció de crear una nova llei per a això seria un procés molt llarg mentre que aprovar un Reial decret llei desperta dubtes legals, pel que la possibilitat que s’estudia amb més interès és presentar un projecte de llei que modifiqui la LAU.
Així, el ministre del ram, José Luis Ábalos, ha anunciat que presentarà abans d’estiu una iniciativa legal per a facultar a les Comunitats Autònomes i els Ajuntament perquè topin els preus del lloguer de “manera extraordinària i temporal” en les zones on estiguin tensionats.
La iniciativa forma part de l’acord de Govern signat amb Podemos. “Estarà tot molt taxat i partint d’un consens amb tots els agents. No menyscabarà la seguretat jurídica dels contractes ja existents“, expliquen fonts del Ministeri. En aquest punt, assenyalen que les ciutats que més pujades han registrat han estat Madrid, Barcelona i Palma però que també podria incloure’s en aquestes mesures extraordinàries, València.
Per a fixar que és una zona tensionada, el Ministeri prendrà com a punt de partida l’Índex de preus del lloguer, que oferirà una radiografia del mercat i l’evolució dels preus.
El Banc d’Espanya rebutja limitar els preus dels lloguers
El Banc d’Espanya ha publicat el passat 23 de gener un informe en el qual s’analitzen les possibles solucions al desorbitat encariment del mercat del lloguer residencial al nostre país. Els autors de l’informe valoren la possibilitat que intervingui l’Estat per a contenir els preus però descarten aquesta mesura pels seus “efectes adversos”.
Entre els possibles efectes negatius de les polítiques públiques de control del lloguer, l’informe impulsat pel Banc d’Espanya assenyala el risc de segmentació en el mercat, bé sigui amb la reducció de l’oferta, bé amb l’encariment dels preus d’aquells segments que escapen a la regulació pública.
“L’oferta de lloguer sol reaccionar al control dels preus reduint els habitatges disponibles en el mercat, disminuint les despeses de manteniment dels immobles o modificant la composició de l’habitatge ofert per a eludir la regulació. A més, aquesta política pot crear segmentació en el mercat de l’habitatge, al concentrar-se les mesures de control de rendes en determinats col·lectius o zones d’una ciutat. Aquest tipus de dualitat en el mercat del lloguer pot ocasionar una segmentació de la població segons les seves condicions socioeconòmiques, reduir la mobilitat dels treballadors que no desitgen perdre un arrendament inferior al preu del mercat o incrementar el preu del lloguer en segments no regulats del mercat”, justifiquen els autors de l’informe la seva oposició a intervenir el mercat del lloguer.
I afegeixen: “Si bé l’efecte immediat d’aquestes polítiques [d’intervenció pública] és una millora en el benestar […], el canvi d’incentius creat per la regulació genera reaccions tant en l’oferta com en la demanda, amb possibles pèrdues de benestar social en el mitjà i en el llarg termini”.
Després d’analitzar diverses experiències internacionals de polítiques públiques en matèria de lloguer residencial, els experts que han elaborat l’informe conclouen que l’intervencionisme esdevé amb el temps en contraproduent, en crear reaccions tant en l’oferta com en la demanda de l’habitatge que danyen el teixit social.
Document complet a: https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/20/Fich/do2002.pdf
A la ciutat de Girona el preu mitjà del lloguer frega els 800€ mensuals, a Figueres 572€, a Olot 537€ i a Sant Feliu de Guíxols i Palamós el preu del lloguer és de 755€. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a […]
...
L’any 2024 ha vingut marcat per l’aplicació de la regulació dels preus del lloguer en municipis ubicats en àrees tensionades. Aquesta mesura ha afectat el 88% dels contractes formulats a les comarques gironines. La regulació de preus, a més, ha comportat que els contractes d’arrendament siguin molt més complexos, ja que ara hi ha moltes […]
...
La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) ha implementat diversos canvis en els aspectes legals que regeixen els contractes de lloguer. Aquests canvis inclouen els motius pels quals un propietari pot rescindir el contracte de lloguer sense que existeixi un acord mutu entre arrendador i arrendatari, el procediment legal que s’ha de seguir i els terminis de […]
...
La donació d’un pis de pares a fills està subjecta a tres impostos: el donacions i successions, la plusvàlua municipal i l’IRPF. L’IRPF és l’únic que han d’abonar els pares, que són els donants, mentre que els altres dos impostos van a càrrec dels fills, que són els beneficiaris de la donació. Per tant, si […]
...