El Reial Decret mitjançant el qual la Generalitat regula la intervenció dels preus dels lloguer queda totalment supeditada a la voluntat política dels ajuntaments, atès que en aplicació de les mesures reguladores del lloguer, s’estableix que en primer terme ha de ser cada municipi el que acordi emprendre la declaració d’ “àrea amb mercat d’habitatge tens“ (sic) d’acord amb el compliment d’unes directrius que estableix aquesta regulació. Perquè s’entengui l’estrafet redactat administratiu: el que diu el Reial Decret és que els ajuntaments han de declarar que a la seva àrea/zona/municipi hi ha tensió en el mercat d’habitatge; en el sentit que hi ha manca d’habitatges de lloguer i/o que la demanda és superior a l’oferta i els preus estan disparats.
Tot i que la declaració d’àrea d’habitatge “tens” correspon a la Generalitat, a excepció feta del municipi de Barcelona, la iniciativa correspon ara als ajuntaments; per tant, només s’etiquetarà amb aquesta denominació els municipis on els ajuntaments apostin per un mercat de lloguer regulat.
Una altra cosa a tenir en compte és que no tots el municipis disposen d’índex de referència de preus de lloguer, a les comarques de Girona només disposen d’aquest índex set municipis.
Les experiències anteriors que s’han viscut en aquests país pel que fa a la regulació dels preus dels lloguers han ocasionat l’efecte contrari al pretès. La regulació de preus espanta els propietaris arrendadors i això es tradueix en una menor aportació d’habitatges al mercat d’arrendament i, en conseqüència, les persones que busquen pis de lloguer tenen més dificultats per trobar-ne.
Un estudi fet per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha constatat que en el nostre mercat de lloguer, de tots els contractes d’arrendament concertats, prop del 90% són de propietaris arrendadors que són persones físiques i que tenen només un habitatge per arrendar. Aquest propietat que volen llogar l’han aconseguida normalment com a fruit de l’estalvi del seu treball. Per tant, podríem dir que no és un mercat professionalitzat. Aquests propietaris són molt sensibles a les limitacions que es puguin determinar en els preus dels lloguers i poden optar per no arriscar i no llogar la finca, cosa que disminueix l’oferta de lloguer, la qual cosa encara tensionarà més els preus, sempre a l’alça.
Sempre hem defensat que la millor manera de lluitar perquè els preus de lloguer no s’enfilin és incentivar l’oferta. En el recent període del 2008 fins al 2015 quan l’oferta superava amb escreix la demanda de pisos, els preus de lloguer s’han reduït a les nostres principal poblacions entre un 25 i un 30%.
Incentivar la rehabilitació d’habitatges per posar-los en condicions d’entrar en el mercat de lloguer és una de les actuacions que ajudaria a millorar l’actual situació. Incentivar de manera efectiva el sector privat per a què construeixi nous habitatges que vagin destinats al lloguer ajudaria a ampliar l’oferta i contindria els preus.
Tot plegat, sens perjudici que les administracions facin les actuacions oportunes per pal·liar el greu dèficit d’habitatge social que tenen fruit de molts anys de inacció.
Tonant a la regulació del referit reial decret i deixant de banda la possible inconstitucionalitat pel fet d’incidir sobre una matèria, els arrendaments, que sempre s’ha considerat competència estatal i reiterant que en tot cas la seva aplicació dependrà dels ajuntaments, passem a enumerar molt breument els trets principals de la regulació:
En un altre moment podem tractar amb més detall aquets continguts i altres casuístiques que regula aquesta normativa.
A la ciutat de Girona el preu mitjà del lloguer frega els 800€ mensuals, a Figueres 572€, a Olot 537€ i a Sant Feliu de Guíxols i Palamós el preu del lloguer és de 755€. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a […]
...
L’any 2024 ha vingut marcat per l’aplicació de la regulació dels preus del lloguer en municipis ubicats en àrees tensionades. Aquesta mesura ha afectat el 88% dels contractes formulats a les comarques gironines. La regulació de preus, a més, ha comportat que els contractes d’arrendament siguin molt més complexos, ja que ara hi ha moltes […]
...
La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) ha implementat diversos canvis en els aspectes legals que regeixen els contractes de lloguer. Aquests canvis inclouen els motius pels quals un propietari pot rescindir el contracte de lloguer sense que existeixi un acord mutu entre arrendador i arrendatari, el procediment legal que s’ha de seguir i els terminis de […]
...
La donació d’un pis de pares a fills està subjecta a tres impostos: el donacions i successions, la plusvàlua municipal i l’IRPF. L’IRPF és l’únic que han d’abonar els pares, que són els donants, mentre que els altres dos impostos van a càrrec dels fills, que són els beneficiaris de la donació. Per tant, si […]
...