Com es sabut, la defunció d’una persona comporta la transmissió del seu patrimoni a aquelles persones que s’hagin designat com hereus o legataris i aquestes transmissions estan subjectes no tan sols a l’impost de successions sinó també a l’impost conegut com a plusvàlua municipal.
És habitual, doncs, que els canvis de titularitat del patrimoni del causant comporti a les famílies uns certs problemes en la seva tresoreria, derivats dels tràmits de canvi de titularitat dels béns i dels impostos que recauen sobre aquestes transmissions.
També és cert que la transmissió del domicili familiar del difunt té un tracte preferencial en l’impost de successions, amb l’aplicació d’una reducció en la base imposable de l’impost del 95% del valor de l’habitatge. Si bé hi ha una condició: que l’hereu o hereus han de mantenir-se com a propietaris d’aquest immoble per un període mínim de 5 anys.
Hem volgut conèixer quin tracte dispensen els ajuntaments a la transmissió de l’habitatge familiar en l’impost anomenat plusvàlua municipal i ens ha quedat molt clar que cada ajuntament regula de manera molt diferent les bonificacions aplicables a la transmissió per herència de l’habitatge habitual.
Sense entrar en el detall d’aquestes regulacions, i per posar alguns exemples, podem dir que l’Ajuntament de Girona estableix pels hereus que siguin descendents, ascendents o cònjuges, bonificacions del 50% o del 20 % en funció del valor del sòl de l’immoble; i del 90% si l’hereu fos el cònjuge que ja fos copropietari del referit habitatge. Per la seva part, l’Ajuntament d’Olot preveu una bonificació del 70% sense més distinció. D’altra banda, l’Ajuntament de Figueres preveu una bonificació del 95 %, però cal mantenir una doble condició: l’immoble no es pot vendre i s’ha de mantenir com habitatge habitual en el decurs de 4 anys; altrament cal retornar l’import bonificat més els interessos. En quant a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols determina que les bonificacions aplicables per a l’habitatge familiar són del 75% si els hereus són descendents menors de 21 anys pels ascendents o el cònjuge, i del 50 % per aquells descendents de 21 o més anys. Aquest ajuntament considera habitatge familiar “aquell on s’hagués conviscut amb el causant els dos anys anteriors a la defunció“; altrament si l’immoble no te la consideració d’habitatge familiar la bonificació aplicable és del 10%.
Ens hem cenyit a ressenyar les peculiaritats dels municipis on la Cambra tenim oficina oberta. Podríem seguir amb altres municipis i seguiríem constatant les diferents regulacions aplicables. En resum, doncs, constatar que a la transmissió hereditària de l’habitatge familiar li és aplicable una reducció en l’impost de successions i bonificacions de diferent consideració i condicions en la plusvàlua municipal atenent a la regulació especifica de cada municipi.
Finalment, recordar que aquestes bonificacions, en molts casos, no són aplicades automàticament pels ajuntaments, sinó que les persones que pretenguin gaudir-ne les hauran de sol·licitar expressament al consistori corresponent.
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
Els Magistrats de l’Audiència Provincial de Girona han manifestat i unificat criteris per abordar aquestes ocupacions per la via penal. Les ocupacions il·legals d’habitatges fa temps que són un problema greu per als propietaris, ja que els procediments oficials per fer-hi front són molt lents i, a més, la policia es troba amb moltes limitacions […]
...